Notícia d'El Punt.
L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga (PSC), va reiterar ahir públicament davant els ciutadans de la localitat que va demanar feina per a la seva dona al cervell del cas Pretòria, Luis García Sáez, àlies Luigi. Amb tot, el batlle adrianenc va defensar el seu paper al capdavant de l'Ajuntament i va assegurar que a la ciutat no es trobarà «cap vinculació» amb aquesta xarxa de corrupció urbanística, negant així alguns apunts recollits en el sumari del cas que el relacionen amb el manegament de l'adjudicació d'un tanatori. Canga, que no dimitirà tot i haver-s'ho plantejat, també va carregar durament contra l'exalcalde Bartomeu Muñoz.
«Vaig recórrer al meu primer secretari [Bartomeu Muñoz], i al que, fins ara, creia que era el meu amic, perquè necessitava un favor personal, en una situació de dificultat. Sí, vaig demanar feina per a la meva dona. Què hi ha de dolent en això? Podria haver-ho fet dins de l'àmbit de Sant Adrià, però sempre he volgut apartar la meva família de qualsevol comentari. Quina culpa tinc de les converses entre dos pertorbats? I dic això perquè estic decebut i perquè mentre jo m'he passat tres dies plorant, uns altres estan jugant al golf.» Aquestes van ser algunes de les rotundes afirmacions que l'alcalde adrianenc, Jesús M. Canga (PSC), va pronunciar ahir en finalitzar el ple municipal, davant una sala plena a vessar de ciutadans, molts d'ells simpatitzants. En un discurs emotiu, que va obligar Canga a aturar-se per poder continuar parlant, l'alcalde va assegurar que des que ell és al capdavant de l'Ajuntament, aquest ha actuat com una «fortalesa ètica», ja que en els concursos de projectes «sempre ha guanyat la millor oferta per a la ciutat», on «no trobaran cap vinculació» amb la trama. Canga va confessar: «En aquest temps m'he trobat amb gent molt dolenta que es mou per l'interès», però que sempre ha tractat de treure-se'ls «de sobre» amb «estratègies» com ara utilitzar el secretari municipal, l'oposició o els companys de govern com a «excuses perquè –va dir– em deixessin en pau». Expressions «d'autodefensa» que «ara poden escandalitzar», com ara que alguns concursos arribaven als plens «manegats», una expressió que, segons el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Callau (PSC), ha estat «treta de context» i fa referència a «un altre lloc» –no va dir quin– que no és l'Ajuntament.
No hi ha «cas tanatori»
L'alcalde va desmentir algunes asseveracions del sumari del cas que el relacionarien amb Luigi i amb el gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana, en una suposada conxorxa per adjudicar la construcció d'un tanatori a una de les empreses favorites de la trama. De fet, ahir va utilitzar el secretari municipal com a testimoni que el Consell va decidir deixar sobre la taula el plec de condicions per fer l'obra i que l'Ajuntament no ha cedit els terrenys. «No hi ha res del tanatori. Només el morbo i ganes de fer mal», va dir. Canga va tancar la seva argumentació assegurant que aquests dies ha pensat dimitir, cosa que no farà pels ànims –entre d'altres, de la seva dona, que treballa amb la seva jove– i per «no deixar cap dubte sobre la meva honradesa».
Luigi va cobrar per assessorar un negoci a Sant Adrià
j.m.f. / j.g.n
El suposat cervell del cas Pretòria va cobrar prop de 14.000 euros per assessorar el grup d'empreses Macxipa –conegut per la seva xarxa de forns de pa– pel que fa a la situació urbanística de les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Montsolís de Sant Adrià. Segons es desprèn del sumari del cas i de les converses entre Luigi i Antoni Sagnier, director del banc Private Bank i que actuaria en representació de l'empresa, la companyia volia ampliar aquestes instal·lacions i fer créixer el negoci. Una operació que, segons Canga, fa anys que l'empresa insisteix a realitzar però que no s'ha tirat endavant perquè necessita d'una modificació urbanística «que no depèn de Sant Adrià». El cobrament d'aquests honoraris per part de Luigi es demostra amb una factura amb data de 15 d'abril de 2009. Un més abans, però, l'alcalde de Sant Adrià va ja deixar clar a Luigi que la requalificació d'aquest sector es deixaria en suspens.
«Res, la meva dona, mira a veure si pots fer-hi alguna cosa»
Dijous 12 de març del 2009. 16.57 hores. Luigi truca a l'alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga, per preguntar-li per diferents projectes que s'han de fer a la ciutat. Després, el batlle consulta al «cervell» de la trama del «cas Pretòria» si té possibilitats de trobar feina a la seva dona.
J.M.C.: «A veure si pots fer-hi alguna cosa. No t'ho hauria de dir a tu, perquè és el Niño [Bartomeu Muñoz] qui ho hauria de solucionar, però...»
L.: «Què vols, què vols?»
J.M.C: «Res, la meva dona, mira si pots...»
L: «Ja et vaig dir que ho tinc enllestit, ho tinc pastelejat amb aquell noi.»
J.M.C: «Però no ho vas entendre, tampoc ho vull dir perquè li vaig dir al Niño el problema que tinc i llavors tampoc ho vull airejar.»
L.: «Escolta, quan ens veiem in person.»
J.M.C.: «No, és igual, no et preocupis.»
L.: «Ei, que no em toquis els collons.»
J.M.C.: «Ja li demanaré al Niño, cony, que sempre et fico a tu pel mig. El Niño que compleixi alguna.»
«Vaig recórrer al meu primer secretari [Bartomeu Muñoz], i al que, fins ara, creia que era el meu amic, perquè necessitava un favor personal, en una situació de dificultat. Sí, vaig demanar feina per a la meva dona. Què hi ha de dolent en això? Podria haver-ho fet dins de l'àmbit de Sant Adrià, però sempre he volgut apartar la meva família de qualsevol comentari. Quina culpa tinc de les converses entre dos pertorbats? I dic això perquè estic decebut i perquè mentre jo m'he passat tres dies plorant, uns altres estan jugant al golf.» Aquestes van ser algunes de les rotundes afirmacions que l'alcalde adrianenc, Jesús M. Canga (PSC), va pronunciar ahir en finalitzar el ple municipal, davant una sala plena a vessar de ciutadans, molts d'ells simpatitzants. En un discurs emotiu, que va obligar Canga a aturar-se per poder continuar parlant, l'alcalde va assegurar que des que ell és al capdavant de l'Ajuntament, aquest ha actuat com una «fortalesa ètica», ja que en els concursos de projectes «sempre ha guanyat la millor oferta per a la ciutat», on «no trobaran cap vinculació» amb la trama. Canga va confessar: «En aquest temps m'he trobat amb gent molt dolenta que es mou per l'interès», però que sempre ha tractat de treure-se'ls «de sobre» amb «estratègies» com ara utilitzar el secretari municipal, l'oposició o els companys de govern com a «excuses perquè –va dir– em deixessin en pau». Expressions «d'autodefensa» que «ara poden escandalitzar», com ara que alguns concursos arribaven als plens «manegats», una expressió que, segons el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Callau (PSC), ha estat «treta de context» i fa referència a «un altre lloc» –no va dir quin– que no és l'Ajuntament.
No hi ha «cas tanatori»
L'alcalde va desmentir algunes asseveracions del sumari del cas que el relacionarien amb Luigi i amb el gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana, en una suposada conxorxa per adjudicar la construcció d'un tanatori a una de les empreses favorites de la trama. De fet, ahir va utilitzar el secretari municipal com a testimoni que el Consell va decidir deixar sobre la taula el plec de condicions per fer l'obra i que l'Ajuntament no ha cedit els terrenys. «No hi ha res del tanatori. Només el morbo i ganes de fer mal», va dir. Canga va tancar la seva argumentació assegurant que aquests dies ha pensat dimitir, cosa que no farà pels ànims –entre d'altres, de la seva dona, que treballa amb la seva jove– i per «no deixar cap dubte sobre la meva honradesa».
Luigi va cobrar per assessorar un negoci a Sant Adrià
j.m.f. / j.g.n
El suposat cervell del cas Pretòria va cobrar prop de 14.000 euros per assessorar el grup d'empreses Macxipa –conegut per la seva xarxa de forns de pa– pel que fa a la situació urbanística de les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Montsolís de Sant Adrià. Segons es desprèn del sumari del cas i de les converses entre Luigi i Antoni Sagnier, director del banc Private Bank i que actuaria en representació de l'empresa, la companyia volia ampliar aquestes instal·lacions i fer créixer el negoci. Una operació que, segons Canga, fa anys que l'empresa insisteix a realitzar però que no s'ha tirat endavant perquè necessita d'una modificació urbanística «que no depèn de Sant Adrià». El cobrament d'aquests honoraris per part de Luigi es demostra amb una factura amb data de 15 d'abril de 2009. Un més abans, però, l'alcalde de Sant Adrià va ja deixar clar a Luigi que la requalificació d'aquest sector es deixaria en suspens.
«Res, la meva dona, mira a veure si pots fer-hi alguna cosa»
Dijous 12 de març del 2009. 16.57 hores. Luigi truca a l'alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga, per preguntar-li per diferents projectes que s'han de fer a la ciutat. Després, el batlle consulta al «cervell» de la trama del «cas Pretòria» si té possibilitats de trobar feina a la seva dona.
J.M.C.: «A veure si pots fer-hi alguna cosa. No t'ho hauria de dir a tu, perquè és el Niño [Bartomeu Muñoz] qui ho hauria de solucionar, però...»
L.: «Què vols, què vols?»
J.M.C: «Res, la meva dona, mira si pots...»
L: «Ja et vaig dir que ho tinc enllestit, ho tinc pastelejat amb aquell noi.»
J.M.C: «Però no ho vas entendre, tampoc ho vull dir perquè li vaig dir al Niño el problema que tinc i llavors tampoc ho vull airejar.»
L.: «Escolta, quan ens veiem in person.»
J.M.C.: «No, és igual, no et preocupis.»
L.: «Ei, que no em toquis els collons.»
J.M.C.: «Ja li demanaré al Niño, cony, que sempre et fico a tu pel mig. El Niño que compleixi alguna.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario