L’atur ha baixat per segon mes consecutiu a Mataró. EL mes de maig es van registrar 391 menys desocupats respecte l’abril, on ja hi havia hagut una baixada de 197 persones. Aquesta rebaixa suposa una taxa d’atur del 2,98% menys, que se situa actualment en el 19,51 a Mataró. En total, hi ha 12.797 persones sense feina. Tant homes com dones s’han vist beneficiats, ja que 208 són del gènere masculí i 183 ho són del femení. Els resultats van en consonància a d’altres àmbits on també hi ha hagut baixades en el nombre de desocupats. Al Maresme 1501 persones han trobat feina (4,11% menys), a la província un total de 12.613 (2,84) i a Catalunya fins a 574.736 desocupats menys, que suposen una rebaixa de la taxa del 3,19%. Totes les franges d’edat han tingut rebaixes, tot i que la més beneficiada a Mataró és la compresa entre els 30 i els 44 anys. 195 ocupats més formen part d’aquesta forquilla. Per sectors, el més beneficiat és el dels serveix, lògic tenint en compte que comença la temporada d’estiu. 243 persones nodreixen aquest espai, seguit de la indústria que té 83 persones sense feina menys.
miércoles, 23 de junio de 2010
martes, 22 de junio de 2010
Imputados dos alumnos de la UAB por el intento de boicot al acto de Rosa Díez
Dos estudiantes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que el pasado 5 de marzo intentaron boicotear una conferencia de la diputada del Congreso Rosa Díez (UPyD) han sido acusados de delitos de vejaciones, coacciones y desórdenes públicos.
Según informó en un comunicado el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), los dos estudiantes deberán declarar el 21 de julio ante el titular del Juzgado de Instrucción de Cerdanyola del Vallès por boicotear la conferencia 'Una alternativa para Catalunya' de la diputada en la Facultad de Ciencias Políticas.
Toda la información en:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100621/53950027593/imputados-dos-alumnos-de-la-uab-por-el-intento-de-boicot-al-acto-de-rosa-diez-cerdanyola-rosa-diez-d.html
Según informó en un comunicado el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), los dos estudiantes deberán declarar el 21 de julio ante el titular del Juzgado de Instrucción de Cerdanyola del Vallès por boicotear la conferencia 'Una alternativa para Catalunya' de la diputada en la Facultad de Ciencias Políticas.
Toda la información en:
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100621/53950027593/imputados-dos-alumnos-de-la-uab-por-el-intento-de-boicot-al-acto-de-rosa-diez-cerdanyola-rosa-diez-d.html
viernes, 11 de junio de 2010
Una enquesta diu que la immigració és el problema més greu de Badalona
Una enquesta d'imatge i balanç de la gestió municipal de Badalona realitzada el març de l'any passat per la Diputació de Barcelona assenyala que la immigració és el principal problema de la ciutat, al davant de la seguretat ciutadana i la neteja. Tot i fer-se el 2009, el govern va fer públic el treball ahir, després que el PP revelés algunes de les conclusions del document i acusés l'alcalde, Jordi Serra, de voler-lo «amagar». El regidor de Recursos Interns de l'Ajuntament, Francesc Serrano (PSC), va respondre que l'enquesta també destaca altres aspectes positius i que no és més que una «eina de treball intern» que no cal ensenyar.
L'enquesta realitzada i finançada per la Diputació va consultar telefònicament 800 residents a la ciutat el març de l'any passat. I segons els entrevistats el problema més greu de Badalona és la immigració –32%–, seguit per la seguretat ciutadana –15,4%– i la neteja –13,8%–. L'atur –7%–, l'incivisme –6,8–, els impostos –6,6%–, l'aparcament –6,4%– i l'estat d'algunes zones concretes –6,1%– són en un clar segon terme pel que fa a les preocupacions dels ciutadans. Segons el document, el fet migratori no surt gaire ben parat, ja que el 46,8% dels consultats creu que els residents no comunitaris són «més aviat perjudicials» per a Badalona i el 84% creu que aquests habitants són molt o bastant nombrosos a la ciutat. En aquest sentit, l'estudi indica que els percentatges són molt similars als del 2004 –l'any en què la Diputació va fer l'últim d'aquests treballs–, tot i que han crescut prop d'un 10% els que pensen que els estrangers són perjudicials. Una sensació, aquesta, menys estesa en la població d'entre 18 i 34 anys, els que més pensen que aquest sector de la població és beneficiós. Comparada amb ciutats similars a Badalona, la convivència i la integració de la població immigrada és igual per al 31% dels entrevistats, mentre que és pitjor pel 25,3% i millor pel 20%. L'estudi distribueix els residents entre quatre zones de la ciutat i, a grans trets, són les corresponents als barris de la Pau, la Salut, Llefià, Sant Roc i Artigues on més s'opina que els immigrants són més aviat perjudicials i que la seva convivència i la integració és pitjor a Badalona que en d'altres llocs.
Un estudi «amagat»
Aquestes conclusions sobre el fet migratori van ser ahir destacades pel grup municipal del PP i pel seu líder, Xavier García Albiol, que a banda de defensar que el seu diagnòstic sobre els problemes de la ciutat «coincideix amb la visió que manifesten els veïns en aquesta enquesta», va acusar l'alcalde de Badalona, el socialista Jordi Serra, de voler «amagar» aquestes conclusions per «por» a ser conegudes arreu de la ciutat. En aquest sentit, el PP va dir ahir que fa pocs dies que ha tingut coneixement de l'existència d'aquest document a través de la Diputació, i va lamentar que Serra no hagués fet el que passa «normalment» amb aquestes enquestes, que són «donades a conèixer públicament o bé són facilitades a tots els grups municipals dels ajuntaments».
L'enquesta realitzada i finançada per la Diputació va consultar telefònicament 800 residents a la ciutat el març de l'any passat. I segons els entrevistats el problema més greu de Badalona és la immigració –32%–, seguit per la seguretat ciutadana –15,4%– i la neteja –13,8%–. L'atur –7%–, l'incivisme –6,8–, els impostos –6,6%–, l'aparcament –6,4%– i l'estat d'algunes zones concretes –6,1%– són en un clar segon terme pel que fa a les preocupacions dels ciutadans. Segons el document, el fet migratori no surt gaire ben parat, ja que el 46,8% dels consultats creu que els residents no comunitaris són «més aviat perjudicials» per a Badalona i el 84% creu que aquests habitants són molt o bastant nombrosos a la ciutat. En aquest sentit, l'estudi indica que els percentatges són molt similars als del 2004 –l'any en què la Diputació va fer l'últim d'aquests treballs–, tot i que han crescut prop d'un 10% els que pensen que els estrangers són perjudicials. Una sensació, aquesta, menys estesa en la població d'entre 18 i 34 anys, els que més pensen que aquest sector de la població és beneficiós. Comparada amb ciutats similars a Badalona, la convivència i la integració de la població immigrada és igual per al 31% dels entrevistats, mentre que és pitjor pel 25,3% i millor pel 20%. L'estudi distribueix els residents entre quatre zones de la ciutat i, a grans trets, són les corresponents als barris de la Pau, la Salut, Llefià, Sant Roc i Artigues on més s'opina que els immigrants són més aviat perjudicials i que la seva convivència i la integració és pitjor a Badalona que en d'altres llocs.
Un estudi «amagat»
Aquestes conclusions sobre el fet migratori van ser ahir destacades pel grup municipal del PP i pel seu líder, Xavier García Albiol, que a banda de defensar que el seu diagnòstic sobre els problemes de la ciutat «coincideix amb la visió que manifesten els veïns en aquesta enquesta», va acusar l'alcalde de Badalona, el socialista Jordi Serra, de voler «amagar» aquestes conclusions per «por» a ser conegudes arreu de la ciutat. En aquest sentit, el PP va dir ahir que fa pocs dies que ha tingut coneixement de l'existència d'aquest document a través de la Diputació, i va lamentar que Serra no hagués fet el que passa «normalment» amb aquestes enquestes, que són «donades a conèixer públicament o bé són facilitades a tots els grups municipals dels ajuntaments».
miércoles, 9 de junio de 2010
El PSC desautoritza l'alcalde de Sant Adrià.de Besòs.
Dura rèplica de la direcció del PSC a l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria Canga, després que en una entrevista al diari El Punt, assegurés diumenge, en referència al cap de la trama del cas Pretòria, Luis García, que «els Luigi són imprescindibles perquè saben com desencallar els projectes». El viceprimer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, va ser taxatiu: «La política necessita moltíssimes coses, però n'hi ha una que no: aquells que s'hi acosten per aprofitar-se d'ella.» Iceta va desautoritzar d'aquesta manera Canga, insistint que els Luigi sobren «absolutament» en tots els partits i institucions polítiques. Els socialistes van rebre com una galleda d'aigua freda les paraules de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs, i sobretot després que les primeres mesures que va prendre el partit un cop es va saber que hi havia dirigents del PSC imputats en la trama del cas Pretòria va ser suspendre'ls de militància i també fer-los cessar dels càrrecs públics. Luigi, però, ja va deixar de ser diputat el 1992 i, anys més tard, va ser expulsat del PSC.
Iceta també va rebutjar que els consellers de Política Territorial i Economia, Joaquim Nadal i Antoni Castells, hagin de donar més explicacions sobre el fet que apareguin citats en el sumari del cas Pretòria, com demanen insistentment els grups de l'oposició. Segons el portaveu del PSC, l'aixecament del secret de la trama ha servit per constatar que l'actual govern «era un impediment per als seus interessos».
Iceta també va rebutjar que els consellers de Política Territorial i Economia, Joaquim Nadal i Antoni Castells, hagin de donar més explicacions sobre el fet que apareguin citats en el sumari del cas Pretòria, com demanen insistentment els grups de l'oposició. Segons el portaveu del PSC, l'aixecament del secret de la trama ha servit per constatar que l'actual govern «era un impediment per als seus interessos».
lunes, 7 de junio de 2010
Una ronda rodejarà Mataró per treure trànsit de l’interior
Notícia d'El Tot Mataró.
La Generalitat preveu iniciar, a finals d’any, les obres d’una nova ronda que rodejarà la ciutat, des de la Riera d’ Argentona fins a tocar de Llavaneres. La nova ronda tindrà quatre carrils (dos en sentit Barcelona i dos en sentit Girona), però en el tram de més congestió del trànsit, al voltant del centre comercial Mataró Parc, es passarà de quatre a sis carrils, és a dir, tres per cada sentit. La immensa majoria del traçat transcorrerà paral•lel a l’autopista C-32 i es crearan fins a cinc enllaços perquè els vehicles s’hi puguin incorporar des de diferents punts del a ciutat.
En tres dels casos s’aprofitaran els accessos existents a l’autopista i se’n crearan dos de nous. Així, a més de la sortida del centre comercial, la sortida de Mataró Nord i l’enllaç de la N-II, es crearà un nou enllaç a la ronda a l’alçada del Torrent de les Piques i una altra a la zona del Sorrall. Segons les previsions de la Generalitat, els treballs començarien abans d’acabar l’any i el calendari d’execució és d’entre dos anys i tres anys i mig, en funció de com es planifiquin les diferents fases d’obres.
El jutge imputa de nou al regidor Ramon Bassas per l’afer Can Fàbregas
Notícia d'El Capgrós Mataró.
El nou jutge titular del Jutjat d’Instrucció número 3 ha imputat de nou al regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, per l’afer de Can Fàbregas. El jutge ha acceptat la petició del fiscal d’ampliar la querella al regidor d’Urbanisme, que torna a estar imputat. L’anterior jutge que portava el cas va imputar Bassas i el va citar a declarar, però tant la seva imputació com la declaració va quedar sense efecte el passat 15 de març després que l’Audiència Provincial de Barcelona estimés el recurs d’apel•lació presentat per la defensa. Ara Bassas haurà de tornar a declarar per dos presumptes delictes contra l’Ordenació del territori i el Patrimoni Històric. El jutge també citarà a declarar com a testimonis de l’ aleshores director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat, del representant legal de Naves Biada en la venda de l’immoble, de l’arquitecte Josep Puig Boltà encarregat del projecte de desmuntatge i trasllat de la nau; de tres membres del Consell del Patrimoni Arquitectònic i d’una de les antigues propietàries dels terrenys. El jutge també ha estimat parcialment un recurs presentat per la CUP i la plataforma Salven Can Fàbregas contra l’autorització judicial per acabar les obres de desmuntatge, per la qual cosa queda de nou aturat el procés de trasllat.
En compareixença davant la premsa, Bassas va explicar que la interlocutòria del nou jutge no aporta “cap novetat” al procés. “Sempre hem demostrat, i ho seguirem fent, que el procés és perfectament legal”, va dir. Bassas assegura que no li fa “cap por” acudir a la justícia. “la nova interlocutòria ens permetrà continuar explicant la veritat, que els procediments s’ajusten perfectament al dret”, afegeix. El regidor d’Urbanisme apunta que l’únic que els preocupa és que el procés judicial “és dilati en el temps”. “Si pogués aniria demà mateix a declarar”, va constatar.
Els venedors del mercat de Sant Adrià, inquiets perquè no saben quines indemnitzacions cobraran
Notícia d'El Punt.
Els venedors del mercat municipal de Sant Adrià de Besòs encara no saben quines indemnitzacions percebran per les parades que hauran d'abandonar per construir les noves dependències del mercat. Segons el president de la junta del Mercat, José Antonio Castillo, saber aquesta quantitat és de vital importància per afrontar el pagament de les noves concessions. Des de l'Ajuntament, però, es va assenyalar que «d'aquí a dos mesos» ja es podran anunciar les indemnitzacions.
Intranquil·litat entre els paradistes del mercat municipal de Sant Adrià de Besòs. I és que encara no saben quines indemnitzacions econòmiques percebran en concepte del trasllat de la seva activitat per poder fer el nou edifici del mercat. Segons el president de la junta del mercat, José Antonio Castillo, «és vital saber-ho per afrontar el pagament de les noves concessions pel nou edifici després d'haver estat en tràmits dos anys». En aquest sentit, el president va explicar que els documents per obtenir les indemnitzacions es van enviar fa dos anys a la comissió jurídica assessora de la Generalitat perquè validés les peticions, però que, en aquests moments, tota la documentació es troba en mans d'una empresa externa contractada per l'Ajuntament perquè acabi de fer tots els càlculs. Castillo, però, va assegurar que aquest problema no afecta la bona marxa del projecte per fer el nou mercat, amb el qual els comerciants hi estan d'acord.
Els venedors del mercat municipal de Sant Adrià de Besòs encara no saben quines indemnitzacions percebran per les parades que hauran d'abandonar per construir les noves dependències del mercat. Segons el president de la junta del Mercat, José Antonio Castillo, saber aquesta quantitat és de vital importància per afrontar el pagament de les noves concessions. Des de l'Ajuntament, però, es va assenyalar que «d'aquí a dos mesos» ja es podran anunciar les indemnitzacions.
Intranquil·litat entre els paradistes del mercat municipal de Sant Adrià de Besòs. I és que encara no saben quines indemnitzacions econòmiques percebran en concepte del trasllat de la seva activitat per poder fer el nou edifici del mercat. Segons el president de la junta del mercat, José Antonio Castillo, «és vital saber-ho per afrontar el pagament de les noves concessions pel nou edifici després d'haver estat en tràmits dos anys». En aquest sentit, el president va explicar que els documents per obtenir les indemnitzacions es van enviar fa dos anys a la comissió jurídica assessora de la Generalitat perquè validés les peticions, però que, en aquests moments, tota la documentació es troba en mans d'una empresa externa contractada per l'Ajuntament perquè acabi de fer tots els càlculs. Castillo, però, va assegurar que aquest problema no afecta la bona marxa del projecte per fer el nou mercat, amb el qual els comerciants hi estan d'acord.
Un miler d'empreses han tancat per la crisi al Barcelonès Nord en cinc anys.
Notícia d'El Punt.
Els treballadors i les empreses residents a les tres ciutats del Barcelonès Nord estan notant abans i amb més intensitat l'impacte de la crisi econòmica en comparació amb uns altres territoris de la demarcació de Barcelona. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi impulsat pel Consell Comarcal del Barcelonès, que indica que entre els anys 2005 i 2008 van desaparèixer prop de 800 empreses, una dada que per la mateixa recessió de l'activitat econòmica hauria crescut fins el miler durant l'any passat i fins enguany. El tancament d'empreses també ha accentuat el nombre d'aturats, que al llarg del 2009 va afectar 10.000 persones més.
Tant José Ramón García com Esther Vayá, professors de la Universitat de Barcelona i responsables de l'estudi Evolució de l'activitat econòmica al Barcelonès Nord 2005-2008 que es va presentar ahir, no dubtaven a assenyalar que les ciutats de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs estan notant l'impacte de la crisi amb més incidència i des de fa més temps que altres territoris de la demarcació de Barcelona, com ara la zona del Llobregat. «La població d'aquestes tres ciutats s'havia especialitzat en el sector de la construcció, el motor de creixement durant alguns anys i que darrerament s'ha convertit en la major font de generació d'aturats i de tancament d'empreses», resumia Vayá abans d'analitzar els diferents indicadors de la matèria.
Els registres no són gens optimistes. En aquest sentit, l'estudi apunta que entre el 2005 i el 2008 van tancar 788 empreses situades en aquestes tres ciutats, 262 de les quals es dedicaven al sector de la construcció. Tot plegat, un descens en el teixit empresarial idèntic quantitativament a Badalona com a Santa Coloma que arriba al 7,9%, mentre que en la zona del Llobregat aquesta sagnia empresarial no passa del 4,9% i en el total de la demarcació no supera el 4,6%. Les dades, a més, indiquen que la desaparició d'empreses ja va començar a mitjan d'aquesta dècada i no més tard, ja que entre el 2005 i el 2006 ja van tancar 235 empreses, 207 ho fan fer l'any següent i 346 entre el 2007 i el 2008. A banda de la construcció, sectors com ara la confecció, la pelleteria i el personal domèstic a les llars han estat els altres damnificats per la crisi quant a tancaments. Tot i que l'estudi només compta amb dades fins a l'any 2008, Vayá va apuntar com a probable que la quantitat total d'empreses desaparegudes fins ara hagi arribat al miler, ja que l'any passat va esdevenir un dels més durs en aquesta recessió econòmica.
Els treballadors i les empreses residents a les tres ciutats del Barcelonès Nord estan notant abans i amb més intensitat l'impacte de la crisi econòmica en comparació amb uns altres territoris de la demarcació de Barcelona. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi impulsat pel Consell Comarcal del Barcelonès, que indica que entre els anys 2005 i 2008 van desaparèixer prop de 800 empreses, una dada que per la mateixa recessió de l'activitat econòmica hauria crescut fins el miler durant l'any passat i fins enguany. El tancament d'empreses també ha accentuat el nombre d'aturats, que al llarg del 2009 va afectar 10.000 persones més.
Tant José Ramón García com Esther Vayá, professors de la Universitat de Barcelona i responsables de l'estudi Evolució de l'activitat econòmica al Barcelonès Nord 2005-2008 que es va presentar ahir, no dubtaven a assenyalar que les ciutats de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs estan notant l'impacte de la crisi amb més incidència i des de fa més temps que altres territoris de la demarcació de Barcelona, com ara la zona del Llobregat. «La població d'aquestes tres ciutats s'havia especialitzat en el sector de la construcció, el motor de creixement durant alguns anys i que darrerament s'ha convertit en la major font de generació d'aturats i de tancament d'empreses», resumia Vayá abans d'analitzar els diferents indicadors de la matèria.
Els registres no són gens optimistes. En aquest sentit, l'estudi apunta que entre el 2005 i el 2008 van tancar 788 empreses situades en aquestes tres ciutats, 262 de les quals es dedicaven al sector de la construcció. Tot plegat, un descens en el teixit empresarial idèntic quantitativament a Badalona com a Santa Coloma que arriba al 7,9%, mentre que en la zona del Llobregat aquesta sagnia empresarial no passa del 4,9% i en el total de la demarcació no supera el 4,6%. Les dades, a més, indiquen que la desaparició d'empreses ja va començar a mitjan d'aquesta dècada i no més tard, ja que entre el 2005 i el 2006 ja van tancar 235 empreses, 207 ho fan fer l'any següent i 346 entre el 2007 i el 2008. A banda de la construcció, sectors com ara la confecció, la pelleteria i el personal domèstic a les llars han estat els altres damnificats per la crisi quant a tancaments. Tot i que l'estudi només compta amb dades fins a l'any 2008, Vayá va apuntar com a probable que la quantitat total d'empreses desaparegudes fins ara hagi arribat al miler, ja que l'any passat va esdevenir un dels més durs en aquesta recessió econòmica.
viernes, 4 de junio de 2010
L'alcalde de Sant Adrià es desvincula de la trama i titlla Luigi i Muñoz de «pertorbats»
Notícia d'El Punt.
L'alcalde de Sant Adrià de Besòs, Jesús M. Canga (PSC), va reiterar ahir públicament davant els ciutadans de la localitat que va demanar feina per a la seva dona al cervell del cas Pretòria, Luis García Sáez, àlies Luigi. Amb tot, el batlle adrianenc va defensar el seu paper al capdavant de l'Ajuntament i va assegurar que a la ciutat no es trobarà «cap vinculació» amb aquesta xarxa de corrupció urbanística, negant així alguns apunts recollits en el sumari del cas que el relacionen amb el manegament de l'adjudicació d'un tanatori. Canga, que no dimitirà tot i haver-s'ho plantejat, també va carregar durament contra l'exalcalde Bartomeu Muñoz.
«Vaig recórrer al meu primer secretari [Bartomeu Muñoz], i al que, fins ara, creia que era el meu amic, perquè necessitava un favor personal, en una situació de dificultat. Sí, vaig demanar feina per a la meva dona. Què hi ha de dolent en això? Podria haver-ho fet dins de l'àmbit de Sant Adrià, però sempre he volgut apartar la meva família de qualsevol comentari. Quina culpa tinc de les converses entre dos pertorbats? I dic això perquè estic decebut i perquè mentre jo m'he passat tres dies plorant, uns altres estan jugant al golf.» Aquestes van ser algunes de les rotundes afirmacions que l'alcalde adrianenc, Jesús M. Canga (PSC), va pronunciar ahir en finalitzar el ple municipal, davant una sala plena a vessar de ciutadans, molts d'ells simpatitzants. En un discurs emotiu, que va obligar Canga a aturar-se per poder continuar parlant, l'alcalde va assegurar que des que ell és al capdavant de l'Ajuntament, aquest ha actuat com una «fortalesa ètica», ja que en els concursos de projectes «sempre ha guanyat la millor oferta per a la ciutat», on «no trobaran cap vinculació» amb la trama. Canga va confessar: «En aquest temps m'he trobat amb gent molt dolenta que es mou per l'interès», però que sempre ha tractat de treure-se'ls «de sobre» amb «estratègies» com ara utilitzar el secretari municipal, l'oposició o els companys de govern com a «excuses perquè –va dir– em deixessin en pau». Expressions «d'autodefensa» que «ara poden escandalitzar», com ara que alguns concursos arribaven als plens «manegats», una expressió que, segons el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Callau (PSC), ha estat «treta de context» i fa referència a «un altre lloc» –no va dir quin– que no és l'Ajuntament.
No hi ha «cas tanatori»
L'alcalde va desmentir algunes asseveracions del sumari del cas que el relacionarien amb Luigi i amb el gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana, en una suposada conxorxa per adjudicar la construcció d'un tanatori a una de les empreses favorites de la trama. De fet, ahir va utilitzar el secretari municipal com a testimoni que el Consell va decidir deixar sobre la taula el plec de condicions per fer l'obra i que l'Ajuntament no ha cedit els terrenys. «No hi ha res del tanatori. Només el morbo i ganes de fer mal», va dir. Canga va tancar la seva argumentació assegurant que aquests dies ha pensat dimitir, cosa que no farà pels ànims –entre d'altres, de la seva dona, que treballa amb la seva jove– i per «no deixar cap dubte sobre la meva honradesa».
Luigi va cobrar per assessorar un negoci a Sant Adrià
j.m.f. / j.g.n
El suposat cervell del cas Pretòria va cobrar prop de 14.000 euros per assessorar el grup d'empreses Macxipa –conegut per la seva xarxa de forns de pa– pel que fa a la situació urbanística de les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Montsolís de Sant Adrià. Segons es desprèn del sumari del cas i de les converses entre Luigi i Antoni Sagnier, director del banc Private Bank i que actuaria en representació de l'empresa, la companyia volia ampliar aquestes instal·lacions i fer créixer el negoci. Una operació que, segons Canga, fa anys que l'empresa insisteix a realitzar però que no s'ha tirat endavant perquè necessita d'una modificació urbanística «que no depèn de Sant Adrià». El cobrament d'aquests honoraris per part de Luigi es demostra amb una factura amb data de 15 d'abril de 2009. Un més abans, però, l'alcalde de Sant Adrià va ja deixar clar a Luigi que la requalificació d'aquest sector es deixaria en suspens.
«Res, la meva dona, mira a veure si pots fer-hi alguna cosa»
Dijous 12 de març del 2009. 16.57 hores. Luigi truca a l'alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga, per preguntar-li per diferents projectes que s'han de fer a la ciutat. Després, el batlle consulta al «cervell» de la trama del «cas Pretòria» si té possibilitats de trobar feina a la seva dona.
J.M.C.: «A veure si pots fer-hi alguna cosa. No t'ho hauria de dir a tu, perquè és el Niño [Bartomeu Muñoz] qui ho hauria de solucionar, però...»
L.: «Què vols, què vols?»
J.M.C: «Res, la meva dona, mira si pots...»
L: «Ja et vaig dir que ho tinc enllestit, ho tinc pastelejat amb aquell noi.»
J.M.C: «Però no ho vas entendre, tampoc ho vull dir perquè li vaig dir al Niño el problema que tinc i llavors tampoc ho vull airejar.»
L.: «Escolta, quan ens veiem in person.»
J.M.C.: «No, és igual, no et preocupis.»
L.: «Ei, que no em toquis els collons.»
J.M.C.: «Ja li demanaré al Niño, cony, que sempre et fico a tu pel mig. El Niño que compleixi alguna.»
«Vaig recórrer al meu primer secretari [Bartomeu Muñoz], i al que, fins ara, creia que era el meu amic, perquè necessitava un favor personal, en una situació de dificultat. Sí, vaig demanar feina per a la meva dona. Què hi ha de dolent en això? Podria haver-ho fet dins de l'àmbit de Sant Adrià, però sempre he volgut apartar la meva família de qualsevol comentari. Quina culpa tinc de les converses entre dos pertorbats? I dic això perquè estic decebut i perquè mentre jo m'he passat tres dies plorant, uns altres estan jugant al golf.» Aquestes van ser algunes de les rotundes afirmacions que l'alcalde adrianenc, Jesús M. Canga (PSC), va pronunciar ahir en finalitzar el ple municipal, davant una sala plena a vessar de ciutadans, molts d'ells simpatitzants. En un discurs emotiu, que va obligar Canga a aturar-se per poder continuar parlant, l'alcalde va assegurar que des que ell és al capdavant de l'Ajuntament, aquest ha actuat com una «fortalesa ètica», ja que en els concursos de projectes «sempre ha guanyat la millor oferta per a la ciutat», on «no trobaran cap vinculació» amb la trama. Canga va confessar: «En aquest temps m'he trobat amb gent molt dolenta que es mou per l'interès», però que sempre ha tractat de treure-se'ls «de sobre» amb «estratègies» com ara utilitzar el secretari municipal, l'oposició o els companys de govern com a «excuses perquè –va dir– em deixessin en pau». Expressions «d'autodefensa» que «ara poden escandalitzar», com ara que alguns concursos arribaven als plens «manegats», una expressió que, segons el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Joan Callau (PSC), ha estat «treta de context» i fa referència a «un altre lloc» –no va dir quin– que no és l'Ajuntament.
No hi ha «cas tanatori»
L'alcalde va desmentir algunes asseveracions del sumari del cas que el relacionarien amb Luigi i amb el gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana, en una suposada conxorxa per adjudicar la construcció d'un tanatori a una de les empreses favorites de la trama. De fet, ahir va utilitzar el secretari municipal com a testimoni que el Consell va decidir deixar sobre la taula el plec de condicions per fer l'obra i que l'Ajuntament no ha cedit els terrenys. «No hi ha res del tanatori. Només el morbo i ganes de fer mal», va dir. Canga va tancar la seva argumentació assegurant que aquests dies ha pensat dimitir, cosa que no farà pels ànims –entre d'altres, de la seva dona, que treballa amb la seva jove– i per «no deixar cap dubte sobre la meva honradesa».
Luigi va cobrar per assessorar un negoci a Sant Adrià
j.m.f. / j.g.n
El suposat cervell del cas Pretòria va cobrar prop de 14.000 euros per assessorar el grup d'empreses Macxipa –conegut per la seva xarxa de forns de pa– pel que fa a la situació urbanística de les seves instal·lacions, situades al polígon industrial de Montsolís de Sant Adrià. Segons es desprèn del sumari del cas i de les converses entre Luigi i Antoni Sagnier, director del banc Private Bank i que actuaria en representació de l'empresa, la companyia volia ampliar aquestes instal·lacions i fer créixer el negoci. Una operació que, segons Canga, fa anys que l'empresa insisteix a realitzar però que no s'ha tirat endavant perquè necessita d'una modificació urbanística «que no depèn de Sant Adrià». El cobrament d'aquests honoraris per part de Luigi es demostra amb una factura amb data de 15 d'abril de 2009. Un més abans, però, l'alcalde de Sant Adrià va ja deixar clar a Luigi que la requalificació d'aquest sector es deixaria en suspens.
«Res, la meva dona, mira a veure si pots fer-hi alguna cosa»
Dijous 12 de març del 2009. 16.57 hores. Luigi truca a l'alcalde de Sant Adrià, Jesús M. Canga, per preguntar-li per diferents projectes que s'han de fer a la ciutat. Després, el batlle consulta al «cervell» de la trama del «cas Pretòria» si té possibilitats de trobar feina a la seva dona.
J.M.C.: «A veure si pots fer-hi alguna cosa. No t'ho hauria de dir a tu, perquè és el Niño [Bartomeu Muñoz] qui ho hauria de solucionar, però...»
L.: «Què vols, què vols?»
J.M.C: «Res, la meva dona, mira si pots...»
L: «Ja et vaig dir que ho tinc enllestit, ho tinc pastelejat amb aquell noi.»
J.M.C: «Però no ho vas entendre, tampoc ho vull dir perquè li vaig dir al Niño el problema que tinc i llavors tampoc ho vull airejar.»
L.: «Escolta, quan ens veiem in person.»
J.M.C.: «No, és igual, no et preocupis.»
L.: «Ei, que no em toquis els collons.»
J.M.C.: «Ja li demanaré al Niño, cony, que sempre et fico a tu pel mig. El Niño que compleixi alguna.»
Suscribirse a:
Entradas (Atom)